Avatar

Ahir vaig anar a veure Avatar. La veritat és que al principi, els efectes especials no semblaven gaire cosa, al contrari... però al cap d'uns minuts, se t'oblida el que has vist malament, una petita ferida al llarg d'una bona pel·lícula.

En realitat, es podria dir que la pel·lícula és un cop de puny a la ciència actual, ja que la invenció de certes coses, sincerament, pot arribar a fer mal als més científics. Però la pel·lícula és bona. L'ambició dels humans per a aconseguir tot allò que es vol, sense cap tipus de consciència sobre el que estan fent o el que poden arribar a fer és el que es deixa veure milloren aquesta pel·lícula, així com la lluita dels més dèbils contra els més forts, aquests últims com de costum, els "dolents" de la pel·lícula.

Però Avatar no sols és una pel·lícula de ciència-ficció, no. Avatar és quelcom més. Avatar és una crida a la salvació del planeta, una crítica al canvi climàtic que estem provocant. Avatar és un sentiment de viure en una utopia (Pandora) que pot ésser destruïda per l'ambició dels humans. Es diu d'aquesta pel·lícula que James Cameron, el director (conegut per pel·lícules com Titanic, les dues primeres de Terminator, Aliens, etc.), reinventa el cinema. És cert que aporta un nou aire al cinema actual. Una recomanació: Aneu a veure-la en 3D si en teniu l'oportunitat, segur que val la pena. Jo, desgraciadament i lamentant-ho molt, no vaig poder.

La pel·lícula va d'un home de la marina que fan entrar, substituint al seu germà mort, al món de Pandora a través d'un Avatar, mescla de l'ADN humà amb el dels Na'vi (l'espècie intel·ligent de Pandora). Aquest, es relacionarà amb els Na'vis fins a arribar a ser un més dels seus, estimarà i defensarà el poble fins a distanciar-se de la raça humana.